Els meus inicis musicals es remonten a l’Escola de Música de l’Unió Musical Catinenca amb el Mestre Catinenc, Arsenio Sales. Més tard, el fet de traslladar-me a viure a Albocàsser , feu que em matriculara en l’Escola de Música del poble bocassí, on vaig continuar amb les classes de solfeig i un poc més tard em donaren l’instrument que m’ha acompanyat fins ara : el bombardí, per supost, Rott.
La situació per aquell temps de fer la prova d’accés al Conservatori de Castelló estava difícil per la distància a la que es trobava la capital de la Plana dels pobles de l’interior, així que el millor era continuar estudiant a l’escola i rebre classes d’instrument, per això, gràcies a Salvador Melià i Guillermo Torlà.
Poc a poc anava creixent musicalment i personalment parlant, i a l’edat dels 10 anys vaig ingresar en la Banda de Música d’Albocàsser, dirigida per aquells temps per Salvador Llorens, l’actual “Amscal”. Amb l’Asmcal vaig créixer com a músic, rodejat dels millors amics i amigues que qualsevol voldria tindre.
El temps passà i em tocà fer-me càrrec, com a president, de la Banda de Música d’Albocàsser. Feina i més feina pel bé de la banda que més he estimat i més estimaré en ma vida, segur. Anàrem a tocar a moros a Lleida, ferem un concert per la “festa per la pau” amb més de 400 alumnes d’escoles de pobles de les comarques veïnes, i el millor de tot, gravàrem el primer cd patrocinat per la Panaderia “Vidal”, gràcies al meu amic Jose Luis Vidal “El Panadé del Carrer Major” al que sempre estaré agraït i al que li dec una marxa.
L’amor a eixe Poblet del Maestrat va fer que li dedicara el primer pasdoble l’any 2003 titolat, “Aires Bocassins” Pasdoble dedicat al poble d’Albocàsser . Eixe Agost va ser dels més bonics que he viscut. La banda estava preparada a tocar el meu pasdoble al pati de les escoles. A la fi, aplaudiments i més aplaudiments!!
Per aquell temps començava a anar a assatjar amb la Banda de Vilafamés “La Lira”, dirigida pel meu benvolgut amic Máximo Belenguer. Visca Girona culrojos!! L’amistat amb els membres i director de la banda va fer que aceptaren l’estrena del meu pasdoble “Pasdojota” mescla pasdoble i jota, el 7 d’Agost de 2004.
Que millor regal per a un dels meus millors amics, que fer-li el que millor se fer. Doncs per a Javi, una marxa mora: “El Flare”, sonant pels carrers de Castelló de la Plana en la cavalcada del Pregó del Març de l’any 2004. Després vingueren les composicions de les marxes cristianes. Una per al meu amic més menut Blai, fill de Pirry i Neus “Blai” marxa cristiana i l’altra per al meu cosí Andreu Adell “Andreu”, amor , amor i més amor.
Del que estic ben satisfet, es de com quedà la composició del pasdoble dedicat a l’Associació Musical Santa Cecília d’Albocàsser, la meva segona casa. S’ho mereixien i tant pel tot el que havien fet per mi durant tant de temps i pel que significava la banda del meu poble per a mi. “Amscal” pasdoble dedicat a l’Associació Musical Santa Cecília d’Albocàsser.
L’última composició dedicada a Albocàsser sigué el pasdoble “Any i Pedra” Dedicat per a commemorar el 300 aniversari de la construcción del campanar i esglèsia d’Albocàsser. S’estrenà el 27 de Novembre de 2004. Gràcies a Roberto Segarra i a l’Amscal per enregistrar en cd tant “Anys i Pedra” com “Amscal” a l’auditori de Peñíscola.
Per fi la prova d’accés al Conservatori de Castelló. On vaig tindre la sort de conéixer i tindre de Mestre a Eduardo Nogueroles. Mestre, asesor musical i amic que ha marcat tota la meva faceta musical. Començàrem amb el bombardí i després la tuba, el meu instrument actual. Gràcies Edu.
Mes tard, arribà la oposició de Mestre de Música i fet!!. Sóc del cos de mestres de la comunitat valenciana i treballe en el cole Dean Martí d’Orpesa rodejat d’amics i amigues, a la fi, la meva segona família.
Des d’este moment, cursets i més cursets de cor, de banda, de música per a primària, de valencià, de composició, de tuba, masterclass …per a formar-me i madurar en quant a música es tracta.
Continuàren ací els 1000 viatges al “Conservatori Mestre Feliu” de Benicarló en la cerca del desitjat títol de Grau Mitjà de Tuba.
Eduardo Nogueroles, sigué cridat a dirigir la Lira de Vilafamés i la banda per a continuar la tradició d’estrenar-me peces meues, a l’estiu de 2007 van estrenar “Carlos Jimenez” dedicat al company de l’escola d’Orpesa, jubilat el mateix any que jo començava a treballar al centre i el 9 d’Agost de l’any 2008, la Lira interpreta la marxa mora “ Amfell” dedicada a la millor persona que he conegut mai, la meva dona.
Moment important per a mi ha segut la recent incorporació a la Banda Primitiva de Llíria, la banda de bandes i la més antiga d’Espanya, el novembre de l’any de 2006 degut a la meva residència en la ciutat de la música. Encantat, …un somni complert?
I tant.
Feina i més feina fa que t’allunyes de la gent que més t’estima, ,dels amics, de la família, d’un poble, d’una banda…res millor pots fer que portar-los al cor.
Més somnis aconseguits…
-Guanyar, l’any 2008, el Primer Premi al Certàmen de Bandes de Música Provincial de la Tercera Secció amb la Unió Musical Catinenca baix la direcció de Lidón Valer Cabaleiro.
- La masterclass amb Steven Mead.
-La participació, l’any 2005, en la gravació del cd de “Creu Daurà” de Francisco Valor Llorens, com a Tuba solista.
-Parlar amb Ramón Garcia i Soler, a Lleida, en les celebracions de festes de Moros i Cristians.
-Conéixer a Martí Bellmunt, amic i mestre des de l’infància.
-Al formar part, com a Tuba, de la Banda de la Federació de les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, sota la direcció el meu cosí Pablo Anglés Galindo .
I per supost, gràcies, per tindre sempre al costat a
mon pare, ma mare i la meva germana.
GRÀCIES A TOTS I A TOTES PER FER-ME MÚSIC, PER FER-ME FELIÇ!!
